Els quàdruples nus i ocults (naked i hidden quads) són la versió de quatre cel·les de la idea de subconjunt que ja fas servir per a les parelles i els trios. Quatre cel·les d'una unitat reclamen quatre xifres entre elles, i tota la resta de la unitat n'ha de renunciar.
Un quàdruple nu són quatre cel·les d'una fila, columna o bloc les llistes de candidats de les quals, preses juntes, contenen exactament quatre xifres diferents. Aquestes quatre cel·les han d'esgotar les quatre xifres, així que cap altra cel·la de la unitat no en pot tenir cap.
Un quàdruple ocult és el mateix fet vist des de l'altre costat: quatre xifres que només poden aparèixer en quatre cel·les de la unitat. Aquestes quatre cel·les han d'engolir les quatre xifres, així que qualsevol altre candidat que hi hagi és mort.
| Quàdruple nu | Quàdruple ocult | |
|---|---|---|
| Què comptes | Xifres en quatre cel·les triades | Cel·les disponibles per a quatre xifres triades |
| Activador | Quatre cel·les, quatre xifres en total | Quatre xifres, quatre cel·les possibles en total |
| Eliminacions | Aquestes xifres surten de la resta de la unitat | Totes les altres xifres surten d'aquestes quatre cel·les |
| Mida de cel·les | Dos, tres o quatre candidats cadascuna | Qualsevol mida, sovint cinc o més |
Cap cel·la no necessita les quatre xifres. Un quàdruple format per {1,4}, {3,8}, {1,3,4} i {4,8} és perfectament vàlid sempre que la unió sigui exactament de quatre xifres.
Mira la fila J: vuit cel·les són buides i només J9 (8) és omplerta. Observa les quatre cel·les ressaltades: J1 té 4 i 9, J4 té 1, 4 i 5, J5 té 1, 5 i 9, i J6 té 4, 5 i 9.
Juntes, les quatre cel·les només fan servir 1, 4, 5 i 9. Cap cel·la sola les té totes quatre, però quatre cel·les amb quatre xifres n'han de tenir una de cadascuna en algun ordre. Així, la fila J no pot fer servir aquestes xifres enlloc més. Les altres cel·les són J2 (3, 4, 6, 7, 9), J3 (2, 3, 6, 7, 9), J7 (2, 3, 4) i J8 (2, 3, 7). Treu el 4 de J2 i J7, i el 9 de J2 i J3: quatre eliminacions. J8 no té cap de les quatre xifres, així que queda intacta.
Un quàdruple ocult es veu més fàcilment comptant cel·les per xifra. Mira el bloc 9, on les nou cel·les són encara buides. Observa on poden anar el 2, el 3, el 5 i el 7.
Al bloc 9, les xifres 2, 3, 5 i 7 només caben a H8, H9, J8 i J9: el 2 només a J8 i J9, el 3 només a H8 i H9, el 5 i el 7 a les quatre. Quatre xifres necessiten quatre cel·les diferents, i només hi ha quatre cel·les disponibles, així que H8, H9, J8 i J9 tenen exactament 2, 3, 5 i 7 en algun ordre. Tots els altres candidats d'aquestes cel·les s'esborren: l'1 de J8 i J9, el 8 de H9 i J9, el 9 de H8. La resta del bloc queda com estava.
La idea del conjunt nu no s'atura a quatre cel·les. Cinc cel·les que només comparteixen cinc xifres entre elles són un quíntuple nu; sis cel·les que comparteixen sis xifres són un sèxtuple nu. Però una unitat només té nou cel·les, així que un conjunt nu de cinc o sis xifres sempre deixa enrere un conjunt ocult complementari més petit (com a molt quatre cel·les), i la versió oculta gairebé sempre és més fàcil de detectar, ja que menys cel·les vol dir una llista de candidats més curta per escanejar. Per això els quíntuples i els sèxtuples rarament surten anomenats a les guies de resolució: un jugador arriba abans al conjunt ocult més petit i mai no necessita el gran conjunt nu.
Els quàdruples es fan necessaris al sudoku clàssic difícil i per sobre. Són més rars que les parelles i els trios, i la majoria dels quàdruples que trobis ja s'hauran resolt amb alguna cosa més barata, així que fes-ne ús només després que els singles, les parelles, els trios i les regles d'apuntament hagin deixat de donar resultats.